Anem, Venim, Marxem

                                            1.Noticia

 Quan ha passat?El 13 de marzo de 2024 

 Què ha passat? Mentres estaven cuinant a la pressor,un home va agafar un ganivet i va matar a un home.

 Per què ha passat? Per què no tenien ningúna precaució si tenien ganivets.

  On ha passat? A la presó de mas d'Enric.

 A qui li ha passat? A un home de la Presó.

  Com ha passat? Per què estaven a la cuina metres feien el menjar i ¡PUM! ganivetada.

                                           ***

                          

2.¿Som més nois o noies?

A Catalunya, com a la majoria de les poblacions del món desenvolupat, el nombre total de dones és superior al d'homes, especialment als grups de més edat. La raó principal d'aquest desequilibri és biològica i demogràfica: la més gran esperança de vida de les dones.

A la província de Tarragona, la situació és similar a la de Catalunya en conjunt: el nombre total de dones és superior al d'homes, però la diferència és menor que en altres zones, cosa que indica una població lleugerament més equilibrada en termes de sexe, però amb una clara predominància femenina al global.

Per què escollit aquest poble?

De petita jo vivia alla y ara que estem fent les grafiques de que som més nois o noies dons m'interesa saber-ho.

Per que hi han mes noies que nois?

A Catalunya hi ha més dones que homes perquè la població femenina supera la masculina al cens, amb aproximadament 4.065.088 dones davant 3.940.696 homes, representant una diferència de més de 124.000 persones. Aquesta diferència es deu en part a l'esperança de vida més gran de les dones ia l'increment de la població per immigració.

INDEX DE NATALITAT

Aqui deixo el top 5 de les causes de les seves morts:

-Malalties infecioses

-Complicacions durant el part

-Naixements prematurs

-Desnutrició

-Manca d'accés a atenció mèdica bàsica.

Els nens moren sovint a causa de malalties infeccioses, complicacions durant el part, naixements prematurs, desnutrició i manca d’accés a atenció mèdica bàsica. Les malalties infeccioses, com la diarrea o la pneumònia, poden ser molt greus si no es tracten, mentre que les complicacions en el moment del part o els naixements prematurs poden posar en perill la vida del nadó. A més, la desnutrició debilita el cos i el fa més vulnerable a les malalties, i la falta d’atenció mèdica impedeix que molts nens rebin les vacunes o els tractaments necessaris per sobreviure.

 

MORTALITAT INFANTIL

Definició:
La mortalitat infantil indica quants nadons moren abans d’arribar al seu primer aniversari. Per calcular-la, es mira de cada 1.000 bebès que neixen vius, quants moren en un període concret.

Causes:

A l’apartat que ens vas donar he decidit parlar dels naixements prematurs, perquè conec bastanta gent que va néixer abans del temps previst. Un nadó es considera prematur quan neix abans de les 37 setmanes, i cal recordar que un embaràs normal dura unes 40 setmanes.

Els motius que poden provocar un part prematur són variats:Problemes de salut de la mare, com alguna infecció.Complicacions de l’embaràs, per exemple quan l’úter s’estira massa.

Factors externs, com l’estrès o el consum de drogues.

El més important és saber a quantes setmanes neix el bebè, perquè això determina si té més o menys possibilitats de sobreviure:Menys de 23 setmanes: és molt difícil que sobrevisqui.23–27 setmanes: pot viure, però necessita moltes cures especials perquè els seus òrgans encara no estan prou desenvolupats.28–33 setmanes: amb una bona atenció mèdica, la majoria aconsegueixen sobrevivre.

RICS I POBRES:

Ara posaré una imatge que representi la mortalitat infantil entre els paisos rics i els pobres.

He escollit aquesta imatge perquè crec que mostra molt bé la situació difícil que viuen molts nens del Tercer Món. Si ho comparem amb nosaltres —que tenim bona alimentació, una salut cuidada, afecte i moltes oportunitats— la diferència és molt gran.

Molts infants d’allà no tenen diners per comprar menjar, i hi ha imatges molt tristes que he vist i que m’han impressionat molt. Tant de bo el seu nivell de vida millori i puguin tenir un futur millor.

5. I els grans?

1. Quins canvis tindran les ciutats del futur?

En una ciutat on cada vegada hi haurà més gent gran, jo m’he fixat sobretot en el dia a dia, com ara en els supermercats. Em preocupa què passarà quan els avis i les àvies, especialment els que van en cadira de rodes, no arribin a les prestatgeries més altes. Per això penso en dues possibles solucions:

1. Tecnologia al servei de la mobilitat:
   Si en el futur la tecnologia continua avançant, es podrien crear cadires de rodes que, amb una palanqueta, s’elevin uns centímetres perquè la persona pugui arribar a tot.

2. Canviar el disseny de les botigues:
   Aquesta opció és més segura. Consistiria a fer prestatgeries més amples i una mica més baixes, perquè totes les persones hi puguin accedir sense esforç.

També seria útil que tots els vehicles tinguessin rampes per facilitar la mobilitat, i que els espais públics estiguessin ben adaptats. Tot i això, crec que el més important és que la població sigui amable i respectuosa, perquè el que més necessita la gent gran és sentir-se ajudada i estimada.

---

2. Fem dos gràfics sobre la població centenària.

A l’activitat ens demanen elaborar dos gràfics relacionats amb la població centenària. (Si vols, puc ajudar-te a explicar-los, descriure’ls o interpretar-los.)

• Aquest és el gràfic de la població centenària d’Espanya i, en general, destaca clarament que les dones continuen superant els homes amb molta diferència. No és estrany que Catalunya segueixi la mateixa tendència; és totalment normal. Sembla, però, que a nivell d’Espanya hi ha una mica més d’homes comparat amb Catalunya.

Ahir i avui

• De la pàgina que ens vas ensenyar, he triat l’Àngela Picas, i no només perquè sigui la primera (i em feia mandra llegir tota la llista), sinó perquè m’ha cridat l’atenció aquesta frase: “L’Àngela ja ha tingut en braços el seu primer rebesnet, l’Axel, fill del seu besnet Marc”. Em va deixar flipant.

• 
  
  
  

• També he triat un fragment d’“Ahir i avui” que m’ha agradat molt:

“EL TIÓ NO CAGAVA REGALS”
“Jo collia una espiga, l’embolicava amb un tros de roba i la feia servir de nina. A baix, a la casa, hi havia rocs, i els apilonava, i els posava de forma que fessin com una casa -quan no tens joguets, te’ls fabriques-. Però també m’ho passava bé. A la nostra infantesa el Nadal no era tan ostentós com ara. Aquells temps el tió no cagava joguets, només en portaven els Reis”.

• Sobre aquest fragment, volia comentar que a casa nostra el Nadal encara el celebrem amb els Reis Mags i el Tió. Normalment el Tió porta coses petites com mitjons, turrons o detallets. M’encanta aquesta tradició perquè dóna molta màgia a les festes. El que més m’ha sorprès és que ella feia les nines amb una espiga i un tros de roba; veiem que abans els nens s’alegraven amb molt poc, mentre que ara hi ha moltes joguines i tecnologies. Tots hem tingut una etapa en què inventàvem les nostres joguines o fèiem pastetes amb sorra i aigua. M’agradaria veure com eren les cavalcades d’abans, quins eren els Reis, els patges i els caramels!

• Així doncs, ja estaria fet el treball sobre “Anem, Venim, Marxem”, que és la pàgina més llarga del blog. Ara només falta fer la notícia. Espero que t’hagi agradat!

6.-L'ENTREVISTA

Bueno aqui esta el video i l'he trucat per què esta a Girona i no puc anar fins alla...

6.-L’ENTREVISTA

Bueno ja que jo no puc veure a la meva avía per què ella estaba Girona ho he fet Per trucada 

1.DONDE VIVÍAS?

Jaén(Quesada)

2.CUALES ERAN TUS SUEÑOS?

Formar una gran familia y que seamos felices 

3.Tu recuerdo favorito?

Jugar en la calle o en el parque

4.Alguna trastada que recuerdes?

No se no podíamos hacer muchas cosas pero molestar a mi hermana

5.Tuviste alguna mascota?

Gallinas, Pollitos, Palomos, Corderos(una granja entera)

6.Que materia te gustaba más?

Historia

7.Cual fue tu primer trabajo?

Coger aceitunas(típico de Jaén)

8.Se te ha pasado rápido llegar a tu edad?

Volando

7.-Taxa de fecunditat

1. Definició

• És un indicador que serveix per saber quants fills tindria una dona al llarg de la seva vida fèrtil.

La diferència amb la taxa de natalitat és que aquesta compta tots els naixements que hi ha en una població durant un any, tenint en compte tota la gent, sense importar l’edat ni el sexe. En canvi, la fecunditat només té en compte les dones en edat reproductiva, per això és un indicador més concret i precís.

---

2. Creus que hi ha fórmules per calcular-es?
Sí, vam buscar-ho i realment existeixen fórmules per calcular-les.

La taxa general de fecunditat es calcula dividint els naixements vius entre el nombre de dones en edat fèrtil i multiplicant-ho per 1.000.

La taxa de natalitat es calcula dividint el nombre total de naixements entre la població total i multiplicant-ho també per 1.000.

Crec que aquestes fórmules són molt útils per fer càlculs, però no sempre reflecteixen tota la realitat amb exactitud.

---

3. En tots els països hi ha la mateixa taxa de fecunditat?
Com es pot veure al mapa, hi ha molts colors diferents, així que és impossible que sigui igual a tot arreu. Al principi pensava que les taxes més altes estarien a Sud-amèrica o a l’Àsia, però m’ha sorprès veure que sobretot es troben a l’Àfrica.

Suposo que és perquè la qualitat de vida i la seguretat no són tan bones com aquí, i moltes famílies tenen més fills per si algun no sobreviu. És una realitat dura, però passa en molts llocs del món.

---

4. Perquè els grups d’edat van dels 15 als 49 anys?
Aquesta pregunta és bastant clara: són les edats en què les dones poden tenir fills perquè es troben en el període fèrtil, ja que ja tenen la regla i encara no han arribat a la menopausa.

I per què no més joves, si a algunes noies la regla els ve abans? Doncs perquè no solen estar preparades per ser mares: no tenen prou maduresa, ni estabilitat econòmica, ni una situació personal adequada.

Al 2024 quina franja d’edat hi ha més fecunditat?
L’any 2024, la fecunditat més alta és la de les dones de 34 anys, és a dir, el grup de 30 a 34. Em sembla una bona edat per tenir fills perquè no ets ni massa jove ni massa gran i normalment ja tens una vida més estable.

I al 2012, l’any que vaig nèixer?
Aquell any la franja amb més fills era la de dones de 32 anys, que també forma part del mateix grup d’edat. És l’edat considerada més adequada per tenir criatures. També es pot veure que cada any el nombre de fills va baixant una mica.

---

5. Quina taxa és la idònia segons aquest video?
Segons el vídeo, la situació és preocupant. La taxa ideal hauria de ser de 2,11 fills per dona. Quan baixa de 1,80 ja es noten els efectes, i quan arriba a 1,30 es considera gairebé un punt de no retorn.

Espanya està al voltant d’1,12, cosa que indica que la situació és bastant dolenta.

---

6. Cara i creu, qui és?

Aquest home és Thomas Robert Malthus (1766-1834). Va ser economista, demògraf i pastor protestant anglès.

És conegut sobretot pel seu llibre Assaig sobre el principi de la població.

La seva teoria principal diu que la població creix més ràpid que els recursos, sobretot els aliments. Segons ell, si això continua així, es pot arribar a una situació de pobresa general i manca de menjar.

Però, Cesc, em fas dubtar… a qui he de creure? Cadascú ho veu diferent. Jo penso que té més raó l’home del vídeo, tot i que això no és el que més em preocupa, i ho explicaré al següent apartat.

---

7. Mirem, pensem i comentem

Com ja hem vist abans, la taxa de fecunditat ha anat baixant amb els anys i això cada cop és més preocupant, perquè hauria d’estar a 2,11 i estem molt per sota.

Un altre tema que em fa pensar és la immigració: més de la meitat de les dones que tenen fills són de fora, i això pot fer que es vagin perdent la llengua i les tradicions pròpies. Si no fos per aquesta gent que ve al nostre país, la taxa encara seria més baixa, o almenys això és el que jo penso.

8.- CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

1.- Si, però quanta gent som a la terra?

Ara mateix som  9.658.670 persones a la Terra.

2.- Clica, fes un cop d'ull i cerca l'any que va nèixer el Cesc, els teus pares , el teu....

Al teu cesc hi havien 3,25 milions de persones no se si sonaré una filla dolenta però no m’enrecordo de quan van neixer els meus pares així que et poso el meu que la xifra es de 7,18 milions.

3.- Com sempre hi ha fórmules per calcular-la

ull !! potser hi ha més d'una…

• 
  
• 
  

  $=\frac{\text{P}}{}$

4.- L’epidèmia que es va acabar cap al 1350 va ser la Pesta Negra.

La mortalitat va disminuir perquè el brot es va frenar, molta gent ja havia mort (menys contagi) i van millorar una mica l’alimentació i les condicions de vida.

5.- A Anglaterra va sorgir la Revolució Industrial.

La població va augmentar gràcies a més producció d’aliments, millores mèdiques, vacunes i millor higiene.

6.- M’ha impressionat com Europa va passar d’una gran epidèmia amb molta mortalitat a una etapa de grans avenços i creixement de població.

9.- DENSITAT de POBLACIÓ

 1.- VEIENT  LA IMATGE SABRIES FER-NE UNA DEFINICIO?

La densitat de població és el nombre de persones que viuen en un territori determinat. 

2.-  QUINA CREUS QUE ÉS LA CIUTAT MÉS DENSAMENT POBLADA  AQUÍ A CATALUNYA? 

Barcelona

 es la ciudad más poblada de Cataluña, con una población que supera los 1,6 millones de habitantes (más de 1,7 millones según registros recientes de Idescat).

3.-  SI VOLGUÉS QUE NO EM TROBESSIN MAI, A QUIN CONTINENT T’AMAGARIES?

  Dons jo m’amagaría a Oceanía per què per mole que hi hagin menys habitants pasaría mes  desapercebut i esta més lluny.

4.-QUINES DEUEN  SER LES COMARQUES MÉS DENSAMENT POBLADES I MENYS ?

Les més densament poblades són Barcelonès, seguides pel Vallès Occidental i el Baix Llobregat. 

Les menys densament poblades són l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, al Pirineu.

5.- EL MODEL " OU FERRAT "

Factors humans:

1. Treball i economia → Les zones amb més feina atreuen més població.
2. Infraestructures i serveis → Transport, hospitals, escoles, universitats, etc.
3. Indústria i activitats econòmiques → Comerç, turisme o fàbriques que creen oportunitats.

Factors físics:

1. Clima → Les zones amb clima suau són més habitades.
2. Relleu → Les planes solen tenir més població que les zones de muntanya.
3. Aigua → La proximitat a rius, mars o fonts d’aigua facilita que hi visqui més gent.

6.- I SI CALCULEM LA DENSITAT DELS NOSTRES BARRIS ?

Barris	Població	Superfície (km²)	Densitat (hab/km²)
Part Alta	3.500	0,7	5.000
Eixample Nord	9.000	0,6	15.000
Eixample Sud	16.500	1,2	13.750
Barris Marítims	5.500	1,5	3.667
Torreforta	22.000	2,5	8.800
Campclar-Bonavista	26.000	3,5	7.429
Sant Pere i Sant Pau	16.500	1,8	9.167
Sant Salvador	7.500	1,4	5.357
Llevant	16.000	12,0	1.333

7.- I SI BUSQUEM UNA IMATGE DE TORREFORTA I UNA ALTRA DE LLEVANT ?

Aquí al Llevant está tambe mola poblar pero crec que quan el compárese amb Torreforta no te res a veure per què a LLEVANT hi han menys coches i menys pisos i cases apart de que pel que sembla la gent que viu a Llevant te molts diners 🤑

Bueno i per fi ja hem acabat aquest blog ADEUUUUU!